Brots de racisme desvergonyit emergeixen sense pudor amenaçant el nostre present i, molt pitjor, el nostre futur.

Per la ràdio sento notícies que em revolten indignat. una regidora de Badalona insultada i escopida per gent al carrer que li retreuen el seu orígen àrab mentre l’ex-alcalde té el desvergonyiment de justificar-ho; nens d’escola privada de Sant Cugat que insulten al tren una passatgera pel seu aspecte indi mentre cap altre passatger surt a defensar-la.

Com és que la necedat del feixisme i el racisme s’atreveix a aixecar el cap? No serà que s’ha banalitzat la ignorància, la intolerància i la manca de respecte cap a les persones?

Pensàvem potser que 30 anys d’educació en valors des de l’escola pública i concertada eren garantia de convivència. No és estrany trobar a les escoles alguns infants i joves encara refractaris als valors de solidaritat i compromís amb la pau i els drets humans. Potser provinents de famílies mancades de valors cívics ?

Són preocupants aquests simptomes, com impresentable un polític que promogui el conflicte i la discriminació a la seva pròpia ciutat. I més que preocupant, una autèntica amenaça, un president nordamericà que promou el racisme, l’abolició dels drets de les minories, i la manca de respecte envers les dones, per començar.

Més que mai, en molt de temps, cal aixecar-se per defensar la convivència democràtica creant una forta onada d’opinió i acció contundent. Des d’aquesta Europa dormida, decadent, burocratitzada i poruga.

I sense perdre de vista que comptem discretament amb una eina de futur: l’educació. Una eina d’acció i transformació social que, més enllà de dictar consignes, treballa quelcom de més revolucionari: l’empatia envers les altres persones. Quan una nena o un nen se n’adona que és capaç de posar-se en el cap de l’altre, descobreix que tot i la meravellosa diversitat, totes i tots som persones. Ni més ni menys.