Quin sentit té preservar llavors, intercanviar-les, i protegir-les en un entorn on tot ens ho dónen fet? I per què a les escoles s’ha de treballar i sensibilitzar nenes i nens en els valors de la sobirania alimentària?

Unes petites accions com la cerca de llavors vinculades al territori, o intercanviar-les amb altres persones, o plantar-les al teu hort o a la terrassa, tenen un gran valor. I més quan ens trobem en un entorn on majoritàriament es fa ús de llavors modificades genèticament que aguanten la utilització d’un munt d’herbicides i pesticides. Acompanyats de fertilitzants i d’usos de la terra  que eliminen la vida. On majoritàriament es posa en pràctica una agricultura industrial que posa malalts els pagesos i de retruc la resta de ciutadania que consumeix aquests productes.

I és que ens trobem en un atzucac mediambiental, però també de salut, econòmic, polític i social d’una gran envergadura. En un moment històric en el qual es produeix més quantitat d’aliments, és quan es passa més gana: amb centenars de milions de persones afectades per la fam o la privació dels aliments bàsics. Mentre s’especula amb el preu dels aliments en els mercats internacionsls.

Enmig de tot això, una munió de petites persones planten un petit hort amb llavors que no han hagut de comprar, que han recuperat dels avis i àvies o que han intercanviat. De manera gratuïta. Practiquen l’agricultura ecològica, cuidant la vida i l’equilibri en el seu petit ecosistema, vetllant per l’humus de la terra, promovent la biodiversitat, els insectes que fertilitzaran les flors. Conscients que allò que mengem forma part de nosaltres.

Moltes persones que cultiven petits horts esdevenen cadascuna un bri d’esperança, una gran revolució que afecta la nostra llibertat de decidir què mengem. Potser una de les decisions més importants a la vida. Retrobar la diversitat de llavors i fer-ne ús lliurement és revolucionari i, també compromès. Ho saben persones com la Vandana Shiva, premi nobel alternatiu de la Pau, que sap el que s’ha de lluitar per aconseguir el dret a la sobirania alimentària.

A les escoles, Llavors al vent els obre i presenta un món que té a veure amb la seva quotidianitat, amb l’esmorzar de cada dia, amb la seva salut, i amb el poder del seu consum responsable. Una experiiència viscuda que és tot just l’inici d’una exploració que durarà anys.